Del diluvio universal, de humitas y de la Magdalena
15 Juliol, 2008 14:03
Publicat per bego,
Disfruto
El sábado llovió, y mucho, y el concierto de Bosé se suspendió, como no podía ser de otra manera. Pero como decía mi abuela no hay mal que por bien no venga, cambié música por gastronomía turística. Las humitas del restaurante chileno Hugo, en Rec Comptal, me parecieron un gran descubrimiento. Al día siguiente, domingo, aterricé en Santander.
Los cursos de la Menéndez y Pelayo siempre son un regalo para las inquietudes intelectuales y también espirituales. Disfrutar del azul del Cantábrico desde los caminos de la Magdalena serenan y regalan sonrisas. Sobretodo si la lluvia ha dejado paso al sol.
Miguel Bosé
11 Juliol, 2008 18:12
Publicat per bego,
Disfruto
Mañana voy al concierto de Bosé, Papito, en Salou.
Como aperitivo...."Como un lobo"
Es genial!
Recordant Einstein
09 Juliol, 2008 01:41
Publicat per bego,
Disfruto
"La vida es muy peligrosa. No por las personas que hacen el mal,
sino por las que se sientan a ver lo que pasa"
"Todos somos muy ignorantes. Lo que ocurre es que no todos ignoramos las mismas cosas"
"¡Triste época la nuestra! Es más fácil desintegrar un átomo que un prejuicio"
David (con seis patas) y goliat....más o menos
05 Juliol, 2008 00:45
Publicat per bego,
Disfruto
¿Se imaginan que fuéramos habitantes de Liliput y que uno de los gigantes visitantes se pusiera a gritar como loco ante nuestra nimia presencia? Pavor del gran Goliat ante el pequeño David, mil veces más pequeño. Horror, gritos, saltos del gran personaje, mientras el pequeño corre ante sus pies como loco más asustado aun. 
Desde luego, así deben sentirse las cucarachas que en verano nos visitan inevitablemente (desde que llegaron de América) ante nuestros gritos. La verdad es que no entiendo porqué nos asusta tanto y nos da tanto asco que hasta nos impide reaccionar cuando aparece una de ellas.
Total, el gran Goliat sólo tiene que mover un pie y..."crasch"....se acabó David (con seis patas)
De la nit de Sant Joan i de la cama de Roberto Carlos
28 Juny, 2008 23:48
Publicat per bego,
Disfruto
L'any passat va ser la lletra del pasdoble de "No te vayas de Navarra". Enguany, ha estat la cama de Roberto Carlos. Aquesta va ser la intensa discussió de la nit de Sant Joan, o com a mínim una de les més divertides...Uns asseguraven que el cantant tenia una pròtesi i els altres no teníem ni idea. La qüestió és que a la festa em vaig comprometre a buscar la dada i wikipedia ens ha tret de dubtes: sí, a Roberto Carlos li falta una cama perquè la va perdre en un accident quan era un nen.
Companys i companyes de la nit de Sant Joan, el dubte ha quedat resolt! Aprofito per felicitar a Maria Antonia i Jose per la seva hospitalitat. Com sempre, casa seva va ser l'escenari d'una agradable i divertida festa entre amics.
I per acabar, la cançó que vam destroçar la nit de Sant Joan a set veus!!! 
Foto històrica....segons diuen
24 Juny, 2008 22:55
Publicat per bego,
Disfruto
No és una foto dita "històrica" per res especial, només va ser batejada així pel fet que compartim l'espai dues tinent d'alcalde de Reus i Tarragona, Empar Pont i jo mateixa (segona i tercera per l'esquerra). Als presents els va fer gràcia i vam dir que seria una foto per la posteritat. He trigat dies en penjar-la, la vam fer el dia de la inauguració de l'exposició "T" d'Aleix Cort i Cori Pedrola (als extrems de la fotografia) als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat. Ens acompanya a la imatge l'amfitrió, el cambrilenc Adam Manyé, director dels Serveis Territorials de Cultura.
L'exposicio romandrà oberta fins el 27 de juny. Encara podeu visitar-la si teniu un moment, val molt la pena.
Llegó el verano
21 Juny, 2008 10:53
Publicat per bego,
Disfruto
Puente de San Juan, acabaron los coles. Llega ese problema general de "qué hago" con mis niñas.... Ellas felices jugando en casa de una amiga mientras yo escribo. El fin de semana, vacaciones totales. El miércoles que viene, Casal Escolar y después Dios dirá, como decía mi abuela.
Ah! Y el domingo inicio de la temporada de playa. Ciertamente me da un poco de pereza, pero una vez allí cargo pilas con el solecito, el olor a mar.....
Llegó el verano.
Dudas monárquicas (II)
15 Juny, 2008 23:44
Publicat per bego,
Escric
El post Dudas monárquicas ha generado un interesante debate dentro de la red, pero también fuera. Aprecio que las dudas son generales y curiosamente coincide el momento con una conversación con diversos alcaldes y concejales de Castilla Leon y Castilla La Mancha que aseguran que la monarquía no se cuestiona actualmente, de lo cual yo difiero parcialmente.
La conclusión final de la conversación es que no se cuestiona el "juancarlismo" pero..... ¿qué pasará después? Dicen, comentan, que Felipe de Borbón no se parece a su padre, ni en carácter ni en trato, aunque Leticia ha influido en él en positivo y le ayuda a tener más don de gentes.
No tengo valoración, evidentemente no los conozco ni puedo comparar. Sigo dudando.
Saps què és el Club dels Tarraconins? (mira el vídeo!)
07 Juny, 2008 03:54
Publicat per bego,
Disfruto
Si vols saber què és el Club dels Tarraconins, mira el vídeo!
Dudas monárquicas
02 Juny, 2008 23:27
Publicat per bego,
Escric
Yo crecí con el Rey. Tenía seis años cuando murió ese señor tan desagradable que se llamaba Franco y a partir de ahí no he conocido otra cosa que la monarquía. De familia conservadora, cuya herencia ideológica abandoné tras mi paso por la universidad autonónoma de Barcelona, siempre he visto la monarquía democrática como un régimen amable y natural. Mis amigos más jóvenes, como Alejandro, me dicen que eso no puede ser porque el Rey es un señor, como todos, puesto ahí a dedo y que la república es mucho más justa y democrática.
Hoy, he asistido a la 11 Nit de l'empresari de PIMEC donde estaba el Rey Juan Carlos como invitado especial. Campechano él, me ha hecho sonreir...Pero su papel institucional también me ha hecho dudar.
Somriures per Ford, llàgrimes per Pollack
28 Maig, 2008 00:53
Publicat per bego,
Cinema
Diumenge vaig anar a veure Indiana, protagonitzat per Harrison Ford, i he de dir que no em va defraudar gens. És més, em va encantar!!!! I vaig somriure molt al veure l'emoció de les meves filles davant l'heroi. Indiana supera el salt generacional.
Somriures per Indiana i llàgrimes per Sindey Pollack, que ahir va morir als 73 anys. D'ell, em quedo amb Tootsie (1982) i Tal como éramos (1973). Les he vist milers de vegades i sempre m'agraden. Memòries d'Àfrica (1985) segurament ha estat més famosa, però aquesta em va costar més de veure-la. He de dir que quan la van estrenar li vaig agafar ràbia i no ha estat fins aquest mateix any, 23 anys després, no m'he assegut per veure-la sencera, amb resultat positiu. No sé perquè no ho havia fet abans o potser és perquè no era el meu moment "memoril africà" i és ara quan l'he pogut entendre amb tota la seva magnitud.
Sidney, seguiràs a la nostra memòria.
Indiana Jones, el retorno
17 Maig, 2008 02:26
Publicat per bego,
Disfruto
Hay que ver que bien se conserva Harrison Ford. Hace unos días, en el cine, apareció de nuevo mi querido INdiana, ciertamente me quedé helada porque nada más lejos que esperar que volviera, ¡a su edad! Pero cual fue mi sorpresa que estaba ahí, en la pantalla grande, en un trailer aperitivo de lo que será la película. Debo decir que desde "Indiana Jones en el templo maldito" estoy enganchada a las aventuras del intrépido americano. Alegría pues por su retorno, a pesar de la edad seguro que no defraudará.
25.000 tinetaires, suma i segueix
15 Maig, 2008 02:22
Publicat per bego,
Escric
Resulta curiós com en un món global, on la inmediatesa és la forma habitual de relació, sigui precisament la tecnologia la que generi comunitats amb identitats tan fortes que superin la barrera del temps. És el cas de Tinet, que enguany ha arribat als 25.000 membres, quelcom que s'ha de celebrar com vaig comentar dimarts durant la inauguració de l'exposició "Ja som 25.000 tinetaires" al pati de la Diputació de Tarragona.
És per estar contents, oi?
Felicitats a tots i a totes!
L'Esther estrena bloc propi.....amb crispetes incloses
07 Maig, 2008 00:20
Publicat per bego,
Escric
Alguns amics m'heu preguntat aquests dies què passava amb les Crispetes de cinema, i el fet és que he oblidat comentar que ja no les veure més aquí. Finalment l'Esther ha creat el seu propi bloc i ja no necessita del meu ajut. Us el recomano, és imprescindible pels cinèfils.
Sort Esther i felicitats per la nova aventura!
http://blocs.xtec.cat/eferre/info/
Cuba.....
06 Maig, 2008 00:07
Publicat per bego,
Escric
Hi ha llocs del món que tenen un encant especial. Per mi, Cuba és un d'ells. Vaig visitar el país fa onze anys. Em va impressionar molt. He de dir que vaig recórrer la capital de la ma d'una cubana que ens va introduir a espais no freqüentats pels estrangers, com un hospital, la estació central o una botiga on recollien els queviures que marcava la cartilla oficial.
Marta (així és diu ella) rentava les bosses de plàstic de supermercat per reutilitzar-les i tenia una vella nevera americana dels anys 40. Vaig aprendre a mourem per la ciutat fent auto stop, no recordo el nom que tenia aquesta pràctica, vaig ballar com mai, vaig riure contagiada per l'alegria de la gent i també vaig sentir un gran fàstic davant els europeus grossos i "sebosos" que es feien acompanyar per adolescents per l'Havana Vieja.
Em van impressionar les vaques campant felices per les carreteres sense immutar-se per la presència de vehicles de tipus divers i també les pintades en grans murs amb les "arengas" del misticisme comunista. La imatge del Che, omnipresent, encara m'acompanya en el meu record visual. I em van encantar les "mariquitas" (si recordo bé el nom) fetes de plàtan fregit. Em va agradar Cuba. Avui l'he recordada.