Erdrag

Aprofitant les vacances d'estiu per a remenar per la xarxa, he descobert això que fa mesos que tothom en parla i que es diu FaceBook.

És una eina interessant: poder trobar els teus antics amics, coneguts, etc. i anar seguint el fil i teixint el que s'anomena xarxa social. És interessant. Compartir interessos, crear espais reivindicatius, espais d'interessos, de preferències, i convidar amics i difondre idees. Ho he trobat una bona forma d'aprofitar els recursos d'internet.

I, pel que he pogut comprovar, la comunicat catalana del FaceBook és, com en la majoria d'aspectes d'internet, una de les més potents i actives més enllà de l'anglòfona. És, més enllà de tot, una comunitat reivindicativa, amb ganes d'anar pel món (també el virtual) amb la cara ben alta, i sense haver d'anar de la maneta de ningú ni d'haver-se d'amagar sota les faldilles de ningú. És una comunitat que vol poder-se expressar en la seva llengua, sota la seva bandera, usant el seu domini, i compartint i obrint-se arreu del món, sense tancar-se a ningú i sense tòpics ni regionalismes. 

Si encara no hi heu entrat, us recomano que hi feu, com a mínim, un cop d'ull.

Avui ha entrat en vigor una normativa que obliga a tots els aeroports europeus a oferir serveis d'ajuda i acompanyament a les persones que ho necessitin degut a una discapacitat, des de que entren a l'aeroport fins que s'asseuen a l'avió.

És una bona notícia, que cal celebrar. Però, com que sempre hi trobo el costat negatiu a tot plegat i ja sabeu que m'agrada criticar, crec que també s'ha de dir que aquesta mesura arriba tard, massa tard. 
De totes formes, espero que ara, que s'ha aplicat als aeroports, ho facin extensiu al tren, bus, etc.

Està clar que hi ha infrastuctures i serveis que per la seves característiques és difícil de fer-les accessibles a cadires de rodes, però no tots els discapacitats van en cadira. I, la majoria de vegades el problema es solucionaria amb la bona voluntat dels implicats. No pot ser que un conductor d'autobús es negui a ajudar a pujar a una persona en cadira de rodes, o que la renfe prohibeixi a una persona a pujar en un tren per no haver avisat amb antelació de que l'agafaria. Aquestes conductes haurien d'estar penades i multades.

Per no parlar, per exemple, del tracte cap a les persones cegues quan han d'omplir paperassa oficial.

La societat en general no està adaptada a la diversitat. Ens costa massa, encara, a tots plegats, assumir que no tots som iguals i que tots hem de tenir els mateixos drets, especialment dels serveis públics, que precisament per això es diuen públics. 

Diumenge passat vaig tenir la desgràcia de presenciar un trist accident de cotxe. Va anar de segons de no ser-ne nosaltres els protagonistes. Sort de la ràpida reacció frenant de la nostra conductora. L’impacte personal i emocional: fort. Veure una persona morir-se davant teu mentre tu, impotent, no pots fer res més que esperar, sabent del cert que quan arribin els serveis mèdics ja no hi podran fer res provoca un important xoc interior.

Bé, però més enllà d’això, l’endemà, dilluns, en vaig indignar moltíssim en veure com al Diari de Tarragona tergiversaven la història per explicar-ho malament. Citant, segons ells, testimonis presencials, explicaven una versió totalment inversa del que va passar. Es clar, els implicats eren un home gran amb una furgoneta que venia de treballar i 4 joves amb un cotxe potent (Honda Civic). Amb aquests ingredients el diari ja podia redactar el tòpic: els 4 joves anaven fent esses, avançant en tombs i amb línia contínua i amb excés de velocitat. Només els faltava parlar d’alcohol o drogues (que per sort no ho van fer).
El pitjor de tot és que citaven testimonis presencials, quan els únics testimonis, els del cotxe del darrera, érem nosaltres.

Veient això, faig un truc a la redacció del diari (a Tortosa en aquest cas) i m’informen que això ho han dit els Mossos. Per sort, ja m’havia llegit la nota de premsa dels Mossos, i vaig poder dir-li que no em prengués el pèl. Després d’informar-lo de com havia anat tot, el periodista es compromet a publicar l’endemà una rectificació. Encara l’espero.

És cert que no descobreixo la sopa d’all si dic que les notícies que publica el Diari de Tarragona i la realitat, qualsevol coincidència, pura casualitat.
Aquest cas, però, m’ha demostrat que realment els importa ben poc explicar la realitat, tan sols els interessa vendre una imatge de la societat. Sinó, perquè havent-se adonat que s’havien equivocat, tenint la informació real de tot plegat, no es molesten a publicar-ho? 

Finalment, dir que la resta de mitjans van tractar la informació com toca, citant el que diuen els mossos: els implicats, el resultat i el lloc. Sense informar de coses d`’una font no fiable i que estan sent investigades.

Aquesta notícia és molt dolenta (veure a Vilaweb: Tancada a la conselleria d'Educació en suport a Batiste Malonda i 'Volem democràcia a l'escola'), però és força evident que no estic descobrint la sopa d'all si dic que al País Valencià hi ha una mancança funcionament democràtic, tant a la Generalitat Valenciana com en moltes altres administracions, i només les del PP.
El que més em preocupa d'aquesta notícia, i que em perdonin els valencians, és que al Principat s'està tendint cap aquest sistema de funcionament basat en la ingerència total i la pèrdua de la democràcia interna a les escoles. Recordeu allò que diuen "quan vegis les barbes del teu veí tallar, posa les teves a remullar".

Aquí potser no passarà, almenys de moment, per motius polítics i/o ideològics, però sembla que tot el cos legislatiu s'està preparant per evitar que des de les escoles es decideixi, de forma democràtica, el funcionament d'aquestes. Es tendeix a considerar els mestres purs treballadors, empleats que han de complir al peu de la lletra allò que diu l'empresari (en aquest cas, el conseller), i no pas com a educadors, com a aquells que fan tirar les escoles endavant posant-hi el seu granet de sorra molt més enllà de les exigències laborals.>
Com volem educar els nens del país per a que siguin ciutadans conscients i compromesos i siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions en la vida, si no permetem que els mestres en prenguin cap de decisió.
Volem unes escoles innovadores i capaces d'adaptar-se als temps, o volem unes escoles idèntiques on tan sols s'apliqui un manual imposat des de dalt?

Aquells que em llegiu i sou d'aquest món, s'agraeixen comentaris d'opinió.

Sembla que finalment Air Berlín ha canviat d'idea i respectarà i potenciarà el català. Caldrà veure-ho això! No voldria pensar que aquesta decisió no ha estat presa sota criteris culturals, de respecte i de llibertat, sinó que hagi estat presa degut a la pressió soferta per la companyia en saltar la campanya a Alemanya, on se li ha criticat també aquesta decisió i on realment pot tenir pèrdues. Està clar, però, que la campanya no hagués arribat allà sinó hagués estat per la campanya que s'ha dut a terme a la xarxa, bàsicament a través de la imatge que reprodueixo i per la qual l'ex-diputat d'Esquerra, Joan Puig, ha estat denunciat. La denúncia és per fer exactament el mateix que faig jo ara mateix i que han fet molts internautes els darrers dies: penjar aquesta crítica en forma d'imatge al seu bloc.

És curiós que una empresa porti als tribunals una persona per atemptar contra la seva imatge, quan aquesta persona està denunciant públicament a l'empresa per fer el mateix.

Vist com estan les coses, però, no sé pas de que ens estranyem. En Franki ja ha sortit de la presó, però hi ha de tornar cada nit. On han deixat la llibertat aquí? No és llibertat d'expressió cremar una bandera? O tan sols és llibertat d'expressió cremar banderes catalanes, dir mentides contra el català, insultar persones catalanistes, etc.  Si en Franki hagués cremat una senyera catalana i en comptes de ser okupa fos un jove empresari (per exemple), hagués rebut el mateix càstig? Això no és justícia, és aplicació del dret de conquesta (en forma de lleis), encara 300 anys després.

Però bé, parem el país! Oblidem tots els problemes, que ja tenim aquí l'eurocopa! Espanya va demostrar ahir que és un gran país, avançat socialment, econòmicament pròsper, on tothom té oportunitats de viure-hi...  Ho va demostrar fent no-sé-quants gols contra Rússia!!!! Definitivament el futbol és l'opi del poble.
Però el que més ràbia em fot no és pas haver d'aguantar les mostres de testosterona dels aficionats a la selecció espanyola, barrrejades amb mostres de nacionalisme espanyol del més ranci. Sinó no poder defensar lliurement l'equip que vulgui.
Em sembla perfecte que els seguidors de la selecció espanyola facin el que vulguin per animar-la, i omplin els carrers amb sorolls i banderes, però...  i jo? pq no puc fer el mateix amb la selecció que defenso jo?  no ho puc fer, no pas pq hagi estat eliminada abans, sinó pq està prohibida, vetada, censurada. Això és llibertat d'elecció?

Alguns demanen que a les escoles es pugui triar la llengua en que es vol rebre l'educació, mentre prohibeixen triar la selecció a la que es vol animar.

Visca la llibertat per a tothom, i no només per uns quants. 

Passades ja les eleccions internes d'Esquerra per a elegir el nostre president i secretari general, no comentaré pas els resultats globals a nivell nacional, arreu dels Països Catalans, sobradament coneguts ja per tothom.
El que sí que crec interessant valorar i analitzar és els resultats a Reus i al global del Camp, sobradament diferents al global nacional; especialment perquè és el meu territori i perquè això pot i hauria de tenir repercussions. De moment avui poso els resultats (en percentatges), perquè cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. De moment m'abstindré de fer-ne valoracions, que cadascú en tregui les seves!

Col·legi electoral de REUS (inclou les comarques del Baix Camp i el Priorat)

Fonts:
* web d'Esquerra: presidència i secretaria general.
* web d'Esquerra-Reus: resultats al Camp.

Demà és el gran dia d’Esquerra, demà els i les militants del partit decidirem qui volem al capdavant durant els propers 4 anys, decidirem quin projecte volem, a a través de decidir qui l’ha d’encapçalar.
Bé, per ser exactes tan sols decidirem qui l’ha d’encapçalar, ja que el projecte, la ponència estratègica, la decidirem la setmana vinent al 25è congrés a Barcelona i, fins i tot les línies del projecte poden anar sent modificades sobre la marxa a través dels mecanismes de participació democràtica que té el partit.

Els darrers dies, setmanes, mesos, ERC ha estat en boca de tothom. Alguns ho aprofitaven per fer-ne mofa, d’altres per vanagloriar-se dels mecanismes interns d’altres partits, on uns quants decideixen i els altres acaten. Una de les coses bones que té Esquerra és el seu caràcter democràtic intern, portat fins als últims racons del partit: dret de participació activa als congressos per a tota la militància (únic partit que ho fa), eleccions internes per a l’elecció de president i secretari general (únic partit que ho fa, i fins i i tot n’hi ha que ho elegeix tan sols la direcció), etc.
Aquells qui critiquen el caràcter democràtic del nostre partit, com poden després demanar democràcia, debat i interncanvi d’idees a la societat? Com pot una persona d’un altre partit o de qualsevol entitat ciutadana criticar que a ERC es debatin les idees i les persones abans de decidir qui volem? Que potser voldrien una secta on tothom seguís el ramat? ERC és un partit d’esquerres, i ser d’esquerres vol dir, entre d’altres, respectar i donar veu a la opinió de tothom.
I..  esperem totes les crítiques que ens cauran a sobre aquesta setmana, entre les eleccions i el congrés.

Ara bé, que ningú es confongui: una cosa és fer un debat d’idees i de projecte, que inevitablement va associat a un debat de persones, i l’altra molt diferent és fer una discussió de persones a nivell personal.  Demà a la nit, passades les eleccions, caldrà posar-se a treballar tots a una pel partit i pel país. Demà, hem de deixar de ser de Reagrupament, d’ERC Futur, d’Esquerra independentista o de Gent d’Esquerra, per a passar a ser tots, senzillament, d’Esquerra. Amb les nostres diferències, i amb la opinió de cadascú, evidentment, però tots treballant a la una, debatent i discutint les coses quan calguin i eliminant tots els vetos i les crítiques a nivell personal, que sobrepassin l’àmbit polític, ja que això és el que fa mal i crema a les persones.
Cal també, que algunes persones entenguin que expressar la opinió personal de com van les coses, encara que discrepi de la línia oficial del partit, és positiu i cal potenciar-ho. I, la societat en general, cal que entengui que en un partit hi ha molta gent i que no tothom ha de pensar exactament igual.

Visca Esquerra Republicana arreu dels Països Catalans!!!

Dijous passat, la colla castellera universitària de la URV, va celebrar la seva primera actuació a casa, a Reus, després d'haver actuat ja a Lleida i a Barcelona, i va cloure així la seva primera temporada de funcionament.
Com totes les coses que comencen, s'han de jutjar per la feina feta i no es poden comparar pas amb d'altres experiències que ja fa anys que funcionen i, en el cas dels castells, tampoc es pot comparar pas una colla convencional amb una colla universitària, ja que són dos móns totalment diferents.
Salvades les distàncies, cal dir que els Pataquers de la URV han començat amb força i que, més enllà de la seva vessant estricament castellera, poden esdevenir ben aviat un referent associatiu a la nostra universitat, molt mancada, per cert, d'associacions fortes de caràcter transversal.
Salvant algunes excepcions temàtiques de facultat (essencialment químiques i medecina), podriem dir que la URV no comptava pas amb cap plataforma associativa transversal capaç d'atreure mínimament els estudiants, i alhora que estigui també oberta a professors i PAS.

Celebro l'arrencada amb força dels Pataquers i els desitjo que aquesta embranzida inicial continuï molt de temps. Ah! i també celebro que per un cop en aquesta universitat, la iniciativa hagi sorgit des de Reus i tingui la seu a la nostra ciutat.

I, pel que fa al nom... no m'acaba de fer el pes, però suposo que ens hi anirem acostumant, oi?

La difusió d'aquesta primera diada com a locals ha estat important: TV3, El Punt, Diari de tgn, Més, Aquí...

Aquests dies a Esquerra estem immersos en un procés d’elecció de dirigents, però més enllà de les persones estem sobretot immersos en la definició de com volem el partit del futur, estem en un debat d’idees, de formes d’entendre el partit i la militància.
Això també ens afecta, i molt, a nivell local.
El passat dilluns una de les esmenes que s’aprovà en l’assemblea de Reus deia: “...les seus regionals es puguin dotar d’un Ateneu Republicà com a lloc de trobada i de connexió d’ERC amb la societat.“
Aquesta declaració d’intencions aprovada per àmplia majoria a Reus (seu regional d’ERC) contrasta amb la línia política d’actuació que s’està duent a terme actualment a nivell local i comarcal. Per això és molt important que tots els militants de Reus i de la comarca anem a votar conscientment el dia 7, i ho fem no tan sols en clau nacional, sinó sobretot pensant en com volem que funcioni Esquerra a Reus

Actualment Esquerra a Reus pot fer un gir, un gir important, un gir cap a les classes socials populars, cap al teixit social, cap a la cultura del diàleg per a realitzar actuacions polítiques que afectin a diversos col·lectius, i en general cap a tots els valors que tradicionalment han representat totes les esquerres socials a nivell mundial. Ara tenim l’oportunitat de tornar a convertir Reus en ciutat capdavantera del republicanisme.

Necessitem una Esquerra forta, i això només ho aconseguirem si som capaços d’interactuar amb la societat que ens acull i que pretenem gestionar. Necessitem reconciliar la vida social amb la vida política.
La candidatura de l’Ernest Benach proposa, per exemple, que els locals del partit es converteixin en espais de trobada, de debat, en espais de serveis als militants, a la ciutadania, en espais d’acollida d’entitats i de viver d’iniciatives socials. És a dir: a Reus recuperar el Casal Foment més enllà de les sigles d’ERC, per a aconseguir que el nostre local tingui molta vida, que hi passi molta gent, tant si són d’ERC com si no ho són.

Cal que Esquerra estigui oberta a tota la ciutadania, ja que només així aconseguirem que el partit s’acosti a la societat, única via per aconseguir ampliar la nostra massa social i finalment, el nombre de vots a les urnes.
I, aquesta obertura passa en primera instància per una obertura física dels espais de què disposem.
No volem una oficina d’Esquerra, volem un casal d’Esquerra.
 

Aquesta tarda he estat a casa fent feina durant unes 2 hores llargues. durant aquesta estona he tingut 3 trucades telefòniques intentant-me vendre quelcom, i una visita personal a casa, també per oferir-me un producte.

Les 3 trucades han estat improductives, degut a un problema lingüístic: no ens hem entès. Bé, més aviat hauria de dir que ells no m'han entès a mi, tot i que jo a ells sí que els he entès.  Fins i tot m'han arribat a dir maleducat (!!) per a parlar en català des de casa meva i per telèfon a algú que intenta vendre'm alguna cosa. Avui no ha estat el cas, però algun cop que m'he cansat i els he demanat les dades de l'empresa, informant-los que estan incomplint la llei al no tenir ningú que entengui el català, m'han acabat penjant.

És llàstima que gairebé ningú sàpiga que qualsevol empresa que ofereixi productes a Catalunya, encara que ho faci per telèfon, correu electrònic, etc. des de l'indret més remot del món, ha de tenir algú que entengui el català (encara que no el parli). Per si us interessa: ho diu l'article 32.1 de la llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística.

No pretenc que em parlin en català, tot i que ho haurien de fer, tan sols pretenc que no m'insultin per a parlar, a casa meva, en la llengua del meu país, amb tota normalitat i sense ofendre a ningú.

Més enllà del tema lingüistic, jo sóc d'aquells que no em molesta la publicitat i fins i tot m'agrada rebre informació comercial de coses que em puguin interessar. Però...  tot té un límit; i una mitjana de 3 o 4 trucades al dia, durant les poques hores que estic jo a casa, ja comença a cansar.  

Alguna vegada us heu topat amb algú que no us entengui per parlar en castellà? (més enllà dels turistes).
Alguna vegada us heu topat amb algú que no us entengui per parlar en català? (més enllà dels turistes).

La resposta a ambdues preguntes parla per si sola, oi?

Reus és una ciutat activa. Una prova d’això és el rebombori que hi sol haver, per mil i un temes variats.
Aquesta setmana toca St. Jordi. Enguany algú ha decidit que no hi cabem tots a la plaça del Mercadal per la diada: llibreters, floristeries, entitats, premsa, activitats tradicionals i festives... (probablement tinguin raó).  Prèviament es sentí que es partia la festa: llibreters a la plaça i floristeries al pallol, i les entitats repartides. Després resulta que això havia estat un error (o això ens diuen) i ara finalment totes les empreses, tothom qui paga, vaja (llibreries i floristeries) es queden a la plaça, i les entitats, juntament amb els conta-contes de la biblioteca i alguna altra activitat, cap al pallol.

Reus ha estat sempre una ciutat molt activa, tant en teixit comercial, de petit comerç, com en teixit cultural i associatiu, amb un gran nombre d’entitats que treballen per la ciutat des de tots els vessants. Compaginar ambdues activitats i un espai petit com és el Mercadal, no és gens fàcil. Però la solució no és en cap cas aquesta: amagar el teixit social, canviar-lo de lloc.
Entenc que aquesta decisió la pogués prendre un hipotètic govern de convergència (afavorir el comerç, el diner; en detriment de l’associacionisme, sovint crític, i amb pocs recursos). Però...  que la prengui un govern d’esquerres?  Sincerament, no ho entenc.
Segur que aquesta decisió ve de més enllà de l’IMAC, o potser m’equivoco, potser ve d’algun tècnic de la casa. Sigui una cosa o sigui una altra, està clar que li toca defensar-ho a la titular de la regidoria, que casualment és la cap de llista d’un partit que difícilment pot aprovar aquesta decisió. L’Empar té un dilema, què farà?
Doncs el que ha fet està clar, ha enviat una carta molt bonica a totes les entitats explicant les meravelles d’abandonar l’espai de la festa.

La història dels maquis a través dels ulls d'un infant, primer, i del mateix nen convertit en professor de secundària, després.
Un llibre molt curt, amè i ràpid de llegir. Us el recomano.

Segons la contraportada:
El fill d'un general franquista obsessionat a perseguir maquis, coneix per atzar un guerriller amagat vora del seu poble. Tots dos es faran amics i confidents, i no tardaran a descobrir que en les seves vides hi ha punts en comú inquietants, que precipitaran les seves decisions. Cinquanta anys després, el nen ha esdevingut professor de secundària i decideix ajudar una antiga alumna que ha de fer un treball de doctorat sobre el maquis a la província de Lleida. La tornada al seu poble, les entrevistes amb la gent que el van conèixer, a ell i al general, el duran a submergir-se en el passat fosc del seu pare, mentre es va il·luminant la figura de l'Ernest, el guerriller.

Quan parlem dels països del que anomenem 3r món, tan sols pensem en el seu nivell de riquesa, en el seu nivell de desenvolupament, en la seva qualitat de vida. Però qualitat de vida, riquesa i desenvolupament també van lligats, inevitablement, a les condicions del lloc on viuen, a les condicions del medi ambient del país. Massa sovint s'ha pensat en un desenvolupament econòmic del país, però no s'ha tingut gens en compte el medi, tant des de l'ajuda exterior, com des dels propis habitants i autoritats del país.
Sembla extrany com, havent hagut de suportar aquí els errors del passat en la mala gestió del territori, no n'haguem après i haguem exportat el mateix mal model a països en vies de desenvolupament, que en molts aspectes, també en la gestió del medi ambient, ens recorden el nostre país fa més de mig segle enrere.

A Nicaragua, país de llacs i llacunes, amb 2 grans llacs i amb multitud de llacunes interiors, tan sols queda una petita llacuna que no es pot considerar contaminada. La resta estan totes contaminades i s'hi continua llençant porqueria.

El programa del K3, Latitud Júnior, un programa molt interessant sobre cooperació internacional dirigit a un públic adolescent i jove, ha parlat aquesta setmana del tema i ens ha mostrat un reportatge molt divulgatiu, amb reflexions de joves de Lleida sobre el tema incloses.

Us el deixo aquí partit en 3 parts: (clica a Segueix) 

 (Segueix)

• Fotolog: imatges antigues
• C�meres en directe (Pa�sos Catalans)
• �lbums de fotos
• V�deos: el meu canal de YouTube

• Llibre de visites
• Frases per a pensar-hi
• R�dio en directe
• Traducci� - Idiomes

• el feisbuc
• Avançant a poc a poc
• Tòpic: cotxe potent + joves = excés de velocitat i temeritats
• L'escola democràtica
• Festa Major !!!
• Llibertat... selectiva.
• Les eleccions d'Esquerra a les nostres contrades
• La setmana d’ERC
• Pataquers de la URV: avança l'associacionisme universitari
• Ateneu Republicà o “oficina i despatx” ?

• 1. Blocs sobre política nacional i internacional
  • Lídia Pelejà
  • Èric Bertran
  • Ramon Tremosa
  • Bernat Joan
  • Wandering around
  • Xavier Solano
  • Qui perd els orígens, perd la identitat.
  • Narcís Sastre
  • l'Espurna del Sud
  • Mails per a Hipàtia (Vicent Partal)
  • Pere Aragonès
  • Bloc d'Esquerra. Passa-ho!
  • Ernest Benach
  • Josep-Maria Terricabras
  • Saül Gordillo
  • Barcelona, 1714
• 2. Blocs reusencs o del Camp
  • Petits Instants
  • Joan Bofarull
  • Punt 6 Ràdio
  • Pedra seca
  • Feminitzant la Tarracosfera
  • La caixa roja
  • Gerard Castells
  • Bloconstantinenc
  • Constantí viu
  • Ilé Gomis
  • Bloc del Catarrà
  • El bloc d'un de Reus
  • Té la mà Maria
  • El Campanaret
  • L'Esquerra de Castellvell
  • Anton M. Salvat Llauradó
  • Alforja - Esquerra
  • Joan Recasens
  • Xavier Samarra
  • Tomàs Bigorra
  • Jordi Rofes
  • Carrascla
  • Puig d'en Cama
  • Reus, política i República
  • La garrofa de Mont-roig
  • La caiguda del règim. Riudoms
  • Bloc d'en Jordi
• 21. Reus: festa i cultura popular
  • Taula parada (Carrutxa)
  • La teiera
  • Dimoniet1960
  • El bloc d'un de Reus
  • Consuetudinàrium
• 3. Blocs del món educatiu
  • Aventuras y Desventuras de un MEF rural
  • La mirada pedagógica
  • Educa't - educa'm
  • Bitàcola de Mestra TIC
  • Arran de pupitre
  • De mestr@ a mestr@
  • Diari MEF, MEF a diari
  • Diari d' una mestra
  • Petjades que no s'esborren
• 4. Altres blocs interessants
  • Botarga
  • El bloc d'Obrint Pas
  • Quadern de Tarragona
  • Roger de Gràcia
  • Esperant ser una tempesta
  • DooMMasteR
  • El Bloc de trenscat.cat
  • frustrated13
  • Miscel·lània i algunes reflexions
  • PsicoTaiks in vivo
  • Barcelona sota terra (o no)
  • Blogbuster
  • Déu vos guard!
  • MiTjaNit
  • Anotacions al marge
  • Les meves històries
  • Calaix de Sastre
  • Anna Tarambana
  • Terra d'escudella
  • Muntanya.net
  • El bloc de la jaka
  • Rosa dels vents
  • La reusenca
• 5. Blocs d'amics
  • Anna de les Borges
  • Maria Amorós
  • Natalicu
  • Evals
  • Bajoca
  • Nurbers
• 6. Foto-blogs
  • El meu fotolog (amb enllaços a molts altres)
  • Acampada Jove
  • Cops i flames
  • Gent de Reus
• 7. Directoris de blocs
  • Gent del Camp
  • Reusosfera
  • Pom de Blogs
  • Catalunya web a web (blocs)
  • Blogs en català
  • Poliblocs.cat
  • Jovent Independentista
  • Xarxa de Blocs Sobiranistes
  • Xarxa republicana
  • Blocs d'Esquerra
  • Blogs independentistes

• El d�ficit fiscal de Catalunya aquest any �s de

  ...

• Agost 2008 [1]
• Juliol 2008 [3]
• Juny 2008 [4]
• Maig 2008 [3]
• Abril 2008 [3]
• Març 2008 [4]
• Febrer 2008 [10]
• Gener 2008 [13]
• Desembre 2007 [9]
• Novembre 2007 [5]
• Setembre 2007 [2]
• Agost 2007 [8]
• Juliol 2007 [3]
• Juny 2007 [1]
• Maig 2007 [12]
• Abril 2007 [11]
• Març 2007 [8]
• Febrer 2007 [6]
• Gener 2007 [13]
• Desembre 2006 [6]
• Novembre 2006 [9]
• Octubre 2006 [6]
• Setembre 2006 [13]
• Agost 2006 [5]
• Juliol 2006 [6]
• Juny 2006 [16]
• Maig 2006 [11]
• Abril 2006 [20]
• Març 2006 [23]
• Febrer 2006 [8]
• Gener 2006 [4]

• Països Catalans [109]
• Reus i el Camp [70]
• Miscel·lània [39]
• Món educatiu [26]
• Bloc [25]
• Internacional [21]
• Nicaragua [7]
• Fotos [1]
• Llibre de visites [1]
• Frases per a pensar-hi [1]
• Ràdio en directe [1]
• Traducció automàtica [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0