Luci´s Bloc

Doncs avui, primer dia de vacances del nen i que no calia que ens llevessim d'hora, a les 8,30 m'ha trucat una amiga tota contenta per dir-me que sortiem el nen i jo al diari "Aquí" a primera plana... Penso que encara m'estava treient les lleganyes, gratant-me alguna part del cos mentre badallava i pensant què feia abans, si l'esmorzar o netejar la gàbia de la xinxilla...

Després va i em diu que només li he respost "Ah! Pos buenu" i que si és que estic acostumada a sortir als diaris amb la gent de la "jet", que estava més excitada per la novetat ella que no pas jo. Jajajaja! No filla no, és que fins després de l'esmorzar i la dutxa, no soc persona i m'has enganxat que tot just em posava de peu... i encara sort que no he respost amb sons guturals inintel·ligibles! I més sort encara que no has estat tu qui m'ha despertat, que si no... 

Doncs després li he dit al nen i ell ja volia anar corre-corre a bucar l'"Aquí" aquest... com que jo tenia coses per fer, quan hem sortit, tot i patejar mitja Tgna des del Serrallo fins la Rambla Nova, ja no en quedava cap, però no us preocupessiu pas, que ja ens ha vist tot quisqui i ara tot quisqui ens guarda diaris d'aquests i l'Iraitz també surt al "Més Tarragona". Pos no és ningú el xaval, que tot sol es va espavilar per posar-se al davant de tot.

El vaig dur a l' Ajuntament a que recollís el seu carnet del "Club dels Tarragonins" i ell més content que un all, però al marxar d'allà em va dir que es va descuidar de dir a l'alcalde que havia fet tard i que quan es queda amb algú s'ha de ser puntual, jis! jis! jis!

No sé quin cois de problema hi ha que no puc adjuntar el pdf o sigui que us enganxo el link: http://www.aqui.cat/diarios/aqui-20-6-2008.pdf

A primera plana jo, la del vestit blanc, ell va amb samarreta verda. Per cert, la xica de la nena en braços, encantadora :)

A la plana 5 l'Iraitz al davant de tots, mostrant el llibre i el carnet.

Article copiat de http://www.revistapubli2000.com/Revista/Revista%20Mes/AteneuObert/93_2ateneu.htm

Por: JSO

LOS SACERDOTES Y LAS SACERDOTISAS DEL SIGLO XXI, Y LA CÁBALA CATALANA

Tholos: Templo griego compuesto por columnas situadas en lugares considerados sagrados por atribuírseles influèncias electro-magnèticas de carácter astral i tel·lúrico, en los que los sabios griegos se reunían para dialogar y las sacerdotisas griegas leían el Oráculo interpretando la voluntat del Creador. El nombre de la capital de Occitánia, Tolosa de Llengua d’Oc, tiene en «tholos» su origen etimológico. En Grecia, especialmente en Salónica, había cabalistas.(Platón se puede leer en clave cabalista). En Occitània - así como en las otras nacionalidades que rodean los Pirineos relacionadas con la cultura de lengua catalana, la lengua d’oc i la lengua provenzal (e incluso la vasca) -, también habia cabalistas. El nombre griego del puerto del Pireo y el nombre de las montañas de los Pirineos tienen afinidades culturales muy interesantes. El fuego al que se refieren és la luz del conocimiento, al igual que las lenguas de fuego que se sitúan encima de las cabezas de los Apóstoles cristianos.Gaudí, genio de la cultura de lengua catalana, dijo a Francesc Pujols según se nos dice en el libro «La visión artística y religosa de Gaudí»: el templo de la Sagrada Família de Barcelona, és un templo griego.

 (Segueix)

Una altra "afussellament" que ve pel tema de que si Salvador Espriu és va inspirar el la Kabbalàh catalana.

Article publicat a “La Vanguardia” el 23/05/2002

Bloom dicta su canon catalán

Harold Bloom, uno de los críticos literarios más influyentes de la segunda mitad del siglo XX, recibió ayer el XIV Premi Internacional Catalunya, dotado con 80.000 euros, de manos del presidente de la Generalitat durante una solemne sesión celebrada en el salón de Sant Jordi. El ensayista norteamericano, que ha sido galardonado por su labor promotora de la literatura -y en especial por su orientador libro "El canon occidental"-, pronunció ayer un discurso en el que hizo una breve semblanza de cinco escritores de las letras catalanas por los que afirma sen-tir un aprecio especial: Ramon Llull, Salvador Espriu, J.V. Foix, Mercè Rodoreda y Joan Perucho (presente en el acto). Previamente, el crítico definió en tono irónico y escéptico los futuros modelos de la narrativa y apostó por la recuperación de lo sublime, de la imaginación y del genio individual del escritor como antídoto a la paradoja que ocasiona la era de la información, en que todoel mundo tiene acceso al conocimiento pero nadie a la sabiduría. Harold Bloom plantea la posibilidad de que se esté volviendo a una nueva novela de caballerías, como en época de Cervantes, en que todo el mundo sabe de todo y nadie es sabio en nada. Al cerrar el acto, el president Jordi Pujol agradeció a Harold Bloom su dedicación a la cultura catalana.

 (Segueix)

Qui mira el cel per comptar els estels?
Qui te temps per a fer-ho? Qui es reserva aquests moments?
Ja quasi no es troba gent que compti els estels, que miri el cel...
Quan et trobes algú així, de seguida el reconèixes, els elements d'una mateixa "espècie" es reconeixen entre ells... Sents vibrar aquella connexió especial que, en realitat, tenim tots els éssers, la sents de veritat, ni que sigui durant un instant, el mateix que dura veure passar un estel fugaç.

Vaig tenir una temporada que em passava el dia "mirant els núvols"... això deien. El cert és que tenia la vida més o menys encarrilada, tenia clar el que volia fer i ho feia bé. Estava connectada a la "Màgia de l'Univers" i sí, mirava el cel... mirava el cel quasi cada nit abans d'anar a dormir, m'aïllava de l'exterior, del món i pensava... i em sentia bé. Només estàvem el firmament i jo. I s'aturava el temps! Em sentia bé i en unitat amb tot.

Al voltant dels 22 anys em vaig "descarrilar" i ho vaig pagar amb un aprenentage car i doloròs.
Però un bon aprenentatge al cap i a la fi. Dels millors! Com per dir que no ho canviaria... per res del món!

Ara torno a mirar el cel, torno a comptar els estels, torno a sentir l'olor de la pluja que ha de venir i a reconèixer les fases de la lluna sense ni mirar-la, perquè ho sento dins meu... només... reservant-me alguns moments per estar en contacte un altre cop, de tant en tant, amb la "Magia" que és l'Energia de l'Univers...

10 anys han hagut de passar per tornar a sentir que tu, jo i l'Univers i tothom som u...
I sí, a vegades es percep aquesta sensació molt subtilment, tothom la sent. Es sent quan, en determinants moments, es creuen algunes mirades, no aquelles que només miren i miren per fora però no veuen res, em refereixo a aquelles en que veus l'essència de l'altre a través dels seus ulls... i sents la connexió! O quan trobes que tens els mateixos pensaments diguem-ne "metafísics" que algú altre que els manifesta en veu alta, o quan llegeixes que algú teoritza sobre allò que algun cop havies pensat, sospitat o imaginat... llavors sents aquell flash, aquella espurna de l'energia que et manté en connexió amb una altra dimensió on estem tots lligats, on tots som u...

Aquella sensació fantàstica tot seguit s'esvaeix, dura molt poc... es diu que son els il·luminats i els místics qui la gaudeixen a tothora... S'esvaeix i segueixes amb aquest joc, la "realitat", que és la vida que ens hem creat, i no tornem a pensar que és aquella espurna, en que és aquella sensació, la realitat, i no aquesta vida, que només és un joc, una ilusió... No hi tornes a pensar fins que et tornes a permetre fer una altra pausa per comptar els estels, per deixar que s'aturi el temps i tornar a connectar amb la nostra essència...

Visca els comptadors d'estels i els observadors de núvols!

L'Esteve Valentí http://6equj5.blogspot.com/ ha copiat al seu bloc aquesta notícia i, com que la vida i trajectòria d'aquesta dona la considero de transcendència i exemplar, l'enganxo a continuació:

 (Segueix)